La creativitat ha estat bandejada, sovint, a la vida familiar i a l'escola. Encara es demana forjar persones racionals i es fa de la memorització la base del sistema educatiu. Gianni Rodari, 50 anys enrere, va fer una aportació cabdal amb la Gramàtica de la fantasia. Introducció a l'art d'inventar històries fent del joc, de la curiositat i del gaudi les bases d'una renovació pedagògica i personal. El professor i escriptor expert en Rodari, Jordi Folck, actualitza la Gramàtica facilitant l'impuls creatiu d'infants, joves i adults i convertint-lo en la clau de volta d'una vida plena, apassionada i diversa per fer front als canvis majúsculs als quals ens abocarà aquest segle. Crear, crear-se o, tal vegada, desaparèixer.

A Punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

Primera lliçó sobre el teatre és una aproximació a l'art teatral des de la concepció d'aquest com a text i com a espectacle. En aquest sentit, ofereix un recorregut pels elements bàsics de l'escriptura i de l'escenificació teatrals, així com pels diferents components de la ficció que podem trobar en totes dues manifestacions. A més, en la part final d'aquest volum es presenta un model d'anàlisi de la literatura dramàtica.

Les paraules 'acords' i 'ruptures' volen ser la síntesi de la distància recorreguda per les lletres catalanes des del començament del segle xx fins ara. Tot travessant la poquesa posterior a la Guerra Civil, recorren un camí que s'estén per l'assumpció de la contemporaneïtat, les vicissituds polítiques i la relativa normalitat actual. A tall de panoràmica, els tres treballs inicials, 'La llengua en la generació dels setanta' i 'De l'Elogi a la paraula, de Joan Maragall, a Llibertat i sentit, de Lluís Solà' fan un tràveling sobre el mapa poètic de la modernitat i paren atenció en les seves modificacions estètiques. En tots ells, s'hi posa de manifest l'especificitat de la poesia catalana dins les literatures europees per la importància que la llengua hi té. D'altra banda, els altres cinc assaigs, en qualitat de primers plans, analitzen l'obra poètica d'autors eminents de la lírica actual: Josep M. Llompart, Jaume Pérez Montaner, Antoni Ferrer, Jaume Pont i Maria-Mercè Marçal.

Pere Nicolau és un petit aprenent de cuiner que entra al servei del rei Jaume I i s'embarca cap a la conquesta de Mallorca. Un dia que el rei estava afamat, li demana que li cuini alguna cosa per menjar. Poc s'imaginava el cuineret les conseqüències que tindrien les sopes especials que va preparar al rei Jaume i com el va ajudar a conquerir un regne al mig del mar. Una aventura emocionant per als nens i nenes a partir de 8 anys!

Aquest llibre vol posar a l'abast del públic no especialitzat l'Evangeli de Marc. Per aquest motiu, l'autor ha volgut situar-se des de la perspectiva de l'evangelista Marc i analitzar la manera com, des de la seva condició de cristià de la segona hora, ha volgut compartir amb els seus lectors la bellesa de l'Evangeli i la força del missatge de Jesucrist. Es tracta d'una història volgudament imaginativa, que se cenyeix, per una banda, als resultats de l'actual investigació bíblica, però, per l'altra, es proposa ser de lectura amena i fàcil. L'anàlisi de com les idees de l'autor del segon Evangeli passen a convertir-se en text, aporta la possibilitat d'una lectura més enllà del verset i del fragment, als quals tan acostumats estam els cristians. Així, la naturalesa del segon Evangeli com a obra literària de categoria, que ha estat capaç de superar l'erosió del temps, mostra la seva unitat interna, revela el pla segons el qual ha estat concebuda i possibilita una aproximació més d'acord amb les intencions de Marc en escriure'l. Esperem que la lectura d'aquest llibre serveixi per estimar més i entendre millor la Bona Nova de Jesucrist, tal com la visqueren els seus primers testimonis.

La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest tercer volum conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.

Consuetudines Dertosae (Costums de Tortosa), primer codi legislatiu escrit originàriament en llengua catalana, s'inspira en el dret comú romà i permet al poder reial, amb la complicitat de la burgesia naixent, de prevaldre front als poders feudals. Aquests costums configuren jurídicament i administrativa el territori de Tortosa -l'antiga Ilercavònia i bisbat de Tortosa fins al 1960-, configuració que havia de marcar un nou sistema de govern a la Catalunya Nova i, després, a Mallorca i a València. Tortosa contribuirà decisivament, doncs, a l'aparició del braç popular en la vida pública de Catalunya, en els orígens del parlamentarisme europeu. Es posaven les bases d'un incipient constitucionalisme que seria clau en la política de la monarquia catalana. A més del seu valor jurídic, el text de Consuetudines Dertosae és un document importantíssim per a l'estudi de la llengua catalana del segle XIII, en general, i, especialment, del vocabulari jurídic i comercial de l'època. Aquesta edició, que en un futur proper estarà disponible electrònicament, permetrà tant a juristes com a lingüistes de fer estudis a partir de cerques i amb la riquesa que suposa tenir en tot moment contextualitzats els conceptes jurídics i els mots i les expressions que, sovint, surten en aquest text per primera vegada en la llengua escrita catalana.

Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 - Arenys de Mar, 2016) és considerada avui una de les dibui-xants i il·lustradores de literatura infantil més destacades del país entre les dècades dels cinquanta i setanta del segle xx. Filla del pintor, caricaturista, crític i historiador de l'art, Feliu Elias -el popular Apa-, Elvira creix i es forma en un ambient familiar i social del tot propici al cultiu de les arts. Després dels estudis a Llotja, tornada de l'exili, treballa com a figurinista a la casa de modes El Dique Flotante. D'allí, es llença al camp de la il·lustració infantil, de primer amb l'editorial Juventud, on comença a donar mostres d'un estil refinat i elegant per l'acurada documentació amb què preparava cada obra. De la seva relació amb l'Editorial Ariel, en sobresurten, especialment, les il·lustracions per a la versió de Joan Sales de Tirant el Blanc (1954). Els quasi cent anys viscuts per Elvira queden esbossats en aquest recorregut personal i col·lectiu per una Catalunya d'abans i de després de la guerra, amb tots els efectes morals i materials que aquest conflicte comportà.